LA IGUALTAT EN ELS DRETS HUMANS

En Pep ens va proposar que llegíssim els articles i que busquèssim del que ens havia tocat el segïent: què és, perquè és un dret universal i quina aplicació pràctica ens dóna l'autor del text.

Aquí teniu el que penso de la IGUALTAT:

- Què és?

El concepte d'Igualtat va molt lligat al de Llibertat, ja que en la mesura que tens llibertat també se suposo que ets igual als altres, ja que pots fer el que vulguis perquè tot serà valorat positivament en cada una de les diferents persones que opinin. S'entén per igualtat el fet de ser iguals davant la llei, que no ens tractin diferent perquè siguem dones o siguem d'una raça (o ètnia) diferent. No perquè es sigui blanc a Europa s'ha d'estar més ben tractat que un que pugui ser negre. TOTS SOM IGUALS.

Dins d'aquest tema també s'hi despunta el fet d'igualtat d'oportunitats. Està molt bé que tots siguem iguals davant la llei, però és bàsic que també ho siguem en tema d'oportunitats. Es tracta que tots poguem accedir als mateixos recursos i que aquests no estiguin estrictament relacionats amb l'economia personal de les famílies.

No obstant això, entenc la igualtat com a igualtat dins la diferència. El que pretenc no és homogeneitzar totes les persones, i convertir-les amb vestits d'un mateix patró, sinó que dins d'aquesta igualtat hi hagi diferències.

Sé que pot semblar utòpic, però és el que hauria de ser.

- Per què és universal?

Considero que és un dret universal per un motiu fonamental: La Declaració Universal dels Drets Humans diu que tot ser humà ha de ser considerat igual i lliure. Nosaltres som éssers humans, siguem d'on siguem, per tant hem de ser considerats lliures i iguals en qüestions de drets.

El text diu que un dret humà és universal en la mesura que l'estat que l'està defensant el potencia i el posa a la pràctica, si no fem això, ja podem plegar. Deixen de ser Drets Humans.

- Quines orientacions per a l'acció hi trobem?

La primera que he pogut llegir és que la llei hauria de proposar i potenciar situacions en les que partim de la igualtat de condicions perquè cada persona tingui la possibilitat de realitzar els projectes que desitgi.

La segona cosa, és que els estats han de fer el que sigui per tal de potenciar tots aquests drets: des de programes a l'escola per tal de concienciar als nens i nenes, com polítiques d'immigració i d'igualtat de gènere que els portin a terme en la vida social, ja que tots aquests drets són socials.

A continuació us deixo un vídeo que he trobat per internet dels Barrufets, que em fa molta gràcia i que penso que mostra el tema de la Igualtat, per tractar-lo amb tots els nens i nenes. Si el vols veure clica aquí.

A més a més, aquí us deixo un enllaç d'un vídeo que m'ha agradat sobre la Llibertat i la Igualtat. Si el vols veure clica a aquí.

P.D.: Tots els comentaris són benvinguts!

Motivació econòmica: Funciona?

Després de tenir aquest enllaç penjat aquí durant molts i molts dies, se m'havia oblidat que el dia que el vaig penjar no vaig tenir temps de comentar-lo, us comento el que penso del fet que algunes escoles de França hagin optat per motivar els alumnes a través d'un incentiu econòmic. Sincerament opino que no és el que s'hauria de fer. Donar diners als alumnes per tal que l'absentisme no sigui tant elevat no és una bona política. Considero que això pot resultar mínimament útil a curt termini, ja que motivats pels diners, els alumnes assistiran a classe, però no a llarg termini. Què passarà quan accedeixin a l'educació secundària postobligatòria i no els donin incentius? O, i si enlloc d'anar a fer Batxillerat, van a treballar i no assisteixen a la feina perquè el seu sou no és suficientment elevat? Considero que no s'haurien de donar aquests casos.

Podria mitjanament entendre que es donessin subvencions a les escoles que fessin que els alumnes poguessin accedir a recursos exteriors a aquestes, com excursions igualitàries per a tothom, recursos per a l'escola, com per exemple de noves tecnologies, etc.

No crec que s'hagi de pagar als alumnes perquè facin una cosa, que en realitat els toca fer, ja que sinó qui et paga a tu quan portes una casa? No crec que ningú desitgi fer-ho, però s'ha de fer. Evidentment, el que s'ha d'aconseguir és trobar altres formes de motivació, que permetin als alumnes agafar-hi el gust, i que per tant, quan siguin més grans, no ho considerin un deure sinó un dret.

Evidentment, dir això resulta molt fàcil, la realitat educativa és complicada i trobar aquestes motivacions per un alumnat completament divers, pot, i en general és, resultar molt complicat.

http://www.elpais.com.uy/091018/pinter-448715/internacional/francia-saca-la-chequera-para-motivar-a-estudiantes

Homeschooling...

L'altre dia a classe, va sortir el tema del Homeschooling, i aquí us deixo un article que parla de les deu millors aportacions de l'educació a casa. Sincerament penso que és molt interessant, ja que trenca una mica amb la idea que només l'escola pot donar l'educació essencial i bàsica per a desenvolupar-se per la vida, i això no és veritat...

Las 10 cosas mas importantes que debes saber acerca de la Educacion en el Hogar o “Homeschooling”

1. Educar a los hijos en el hogar es vida de cambios para un mejor estilo de vida en union familiar.

Promueve el crecimiento personal; emocional y fisico tanto para los padres como para los hijos. Nos brinda a los padres el beneficio de redescubrir el genio que habita en nosotros, mientras le das la oportunidad a tu hijo para que descubra el suyo propio. Nada te dara mayor efecto profundo y positivo a tus hijos y a tu familia que la educacion en el hogar o el “homeschooling”.

2. Todo padre tiene la capacidad de educar si: ama leerle a sus hijos, ama dedicarle tiempo a sus hijos, ama cuidar de sus hijos, ama explorar el mundo con ellos, ama y disfruta ver como aprenden cosas nuevas y lo mas importante- AMA INCONDICIONALMENTE A SUS HIJOS.

3. A los ninos les encanta aprender. Es una accion tan natural como respirar. Nacen con una sed intensa de aprender, explorar el mundo que les rodea, y examinar lo que les es interesante. Ellos aprenden siguiendo sus intereses. Ese es el patron con el cual los seres humanos aprenden y lo siguen haciendo asi por el resto de sus vidas. Las familias que educan en el hogar aprenden en conjunto y reconocen que el aprendizaje se lleva a cabo durante toda la vida.

4. La Educacion en el Hogar es completamente legal en Puerto Rico. Todo puertorriqueño, ciudadano americano, está protegido por las garantías constitucionales de los Estados Unidos. Por lo tanto, derecho a educar a los hijos en el hogar es un derecho protegido por la Decimocuarta Enmienda (Derecho de Libertad). Si la educación en el hogar está arraigada en principios religiosos y/o morales, también se extiende la garantía constitucional de la Primera Enmienda (Libertad de Culto). El derecho a la educación en el hogar está protegido en Puerto Rico por el artículo II, Sección 5 de nuestra constitución. La educación, a partir de los cinco (5) años de edad, es obligatoria. 3 LPRA sec. 391. Sin embargo, "no se exigirá la asistencia a las escuelas públicas a aquellas que reciban educación en escuelas establecidas bajo auspicios de entidades no gubernamentales". 18 LPRA sec. 2. Entiéndase, por lo tanto, que cada hogar-escuela es una escuela no-gubernamental. La educación en el hogar no requiere notificación al, ni permiso del Departamento de Educación, ni de ninguna otra entidad gubernamental. Para mayor informacion relacionado a aspectos legales contacte a: Lcda. Maria Luisa Inserni- 787-390-1858.

5. NO tienes que tener a tu hijo 6-8 horas sentado tomando clases como en un salon de clases en la escuela regular. La gran mayoria del tiempo que nuestros hijos pasan en el salon de clases de la escuela regular, consiste basicamente en esperar. Como todos los ninos aprenden de manera diferente, disena un plan que se acomode a las necesidades de tus hijos y las de la familia. Escoje el metodo de ensenanza que mejor se adapte a los estilos de aprendizaje de cada nino. La escuela no es sinonimo de pesar, sino de disfrute y gozo. El aprendizaje es una accion natural de todo ser humano. Las destrezas no solo se adquieren sentado en un pupitre, disfruta el mundo que nos rodea, ese es el mejor salon de clases.

6. La carencia de socializacion en los ninos educados en el hogar es realmente un MITO. Los ninos no necesitan socializar en grupos grandes de ninos de su edad para ser entes saludablemente sociables. Los buenos modales y buenos habitos sociales se aprenden en el hogar, no en un salon de clases. Los ninos educados en el hogar no estan en una “burbuja”. Ellos comparten libremente con todo el entorno de su alrededor. Tienen tambien a su disposicion el disfrutar e enriquecerse de todas las actividades extracurriculares usuales como deportes, musica, arte, clubes, etc. y hasta tienen mas tiempo que el que tenian para esto mientras estaban en la escuela regular. Las asociaciones o grupos de apoyo a educadores en el hogar es otro recurso de interaccion que tienen las familias educadoras en el hogar. Estos grupos usualmente programan actividades grupales como dias de logros, dias de juegos, ferias cientificas, actividades culturales, excursiones recreativas, etc. y son para el deleite de toda la familia. Existen varios grupos de apoyo en diferentes partes de Puerto Rico. Para mayor informacion: http://www.tchers.net

7. Existen recursos para los padres que no se sienten preparados para ensenar algunas materias especificas. Padres pueden solicitar los servicios de un tutor privado especializado o un maestro preparado en la materia. En los grupos de apoyo de padres educadores en el hogar existen grupos de padres y estudiantes que planifican aprendizaje cooperativo para ciertas materias y es llevado a cabo por padres especializados en las diferentes materias. Los cursos en linea gratuitos del Departamento de Educacion de Puerto Rico son otro recurso por internet de distintas materias para estudiantes de escuela superior y disponible para “homeschoolers” - http://www.proyectosalonhogar.com

8. Te preguntaras si lo estas haciendo bien una y otra vez. Esto es completamente normal. Trata de afiliarte a un grupo de apoyo cercano al lugar donde resides y comparte con otras familias educadoras en el hogar. Te convenceras de que lo estas haciendo bien. Conceras que miles de familias lo hacen y les ha dado resultados extraordinariamente positivos. Usualmente estos grupos de apoyo planifican actividades para toda la familia, se comparten vivencias, dudas, ideas, conferencias, capacitacion para padres, etc. que ayudan grandemente a emprender el maravilloso mundo de la Educacion en el Hogar.

9. No tendras que encerrarte en tu casa por toda una vida para educar a tus hijos. Miles de familias educadoras en el hogar trabajan para ganarse el dinero que necesitan para sostener a su familia y educan a sus hijos a la misma vez. Mientras desarrolles un negocio familiar, o re-estructures el trabajo que ahora tienes, tus hijos aprenderan la mejor destreza que existe- como crear la vida de sus sueños EN UNION FAMILIAR!

10. CONFIA EN TUS HIJOS. Ellos aprendieron de ti a amar, reir, gatear, caminar, hablar, correr, vestirse/comer/banarse solos, y entender el mundo que les rodea antes de comenzar la escuela. Ahora, seguiran aprendiendo mucho mas, sin tener que ir a la escuela, obteniendo una esenanza individualizada y de gran calidad!

L'educació a l'Amèrica Llatina és obligatòria?

El primer dia de classe de l'assignatura se'm va donar un text on parlava de la situació d'Amèrica Llatina pel que fa a l'Educació. Sincerament vaig quedar una mica sorpresa perquè em va donar la sensació que l'educació no era obligatòria, i això, com a dret bàsic de les persones, ho hauria de ser. No diu la Declaració Universal dels Drets Humans que l'Educació hauria de ser un dret per a tothom?

Doncs bé, davant de la incertesa d'aquesta pregunta vaig parlar amb una coneixença llationamericana, i em va dir que, efectivament, l'educació a l'Amèrica Llatina no és obligatòria. Els nens i nenes van a l'escola en la mesura que els seus pares volen que hi vagin. És per això, que si els pares consideren que és més important que el nen o nena treballi per tal de donar un sou més a la família, aquests no van a l'escola.

Penso que això, és molt greu, i que deu ser un dels principals problemes de Llatino Amèrica. NO pot ser de cap manera que la gent no hagi d'anar a l'escola, o no hagi de tenir una formació bàsica, sigui a l'escola o a casa. Sincerament opino, després de llegir l'article i on es queixava de la gran quantitat d'analfabets que hi ha a l'Amèrica Llatina, que no seria així de tenir una educació bàsica obligatòria i gratuïta.

Simplement ho volia deixar com a reflexió i resposta a una pregunta que se m'havia acudit els primers dies de classe. Fins una altra!

Som el model dels nostres alumnes?

L'últim dia a classe, vàrem fer una activitat que consistia en triar d'una llista deu valors que consideràvem bàsics per a dues coses:

1. Per la nostra funció docent, és a dir aquells valors que ens guien en la mesura que ensenyem als alumnes i aprenem d'ells i,

2. Els valors que volem transmetre als nostres alumnes, perquè els adquireixin com a persones que són, i que s'han de guiar per uns determinats valors que personalment considero que són bàsics.

La veritat és que em va costar moltíssim fer aquesta separació entre les dues columnes, ja que considero que molts dels valors que utilitzo, més que utilitzo, són valors pels quals "predico", en la meva funció com a docent són; en gran majoria; els que vull que els meus alumnes adquireixin. Penso que un mestre és una persona de referència, i que per tant ha d'actuar de la manera que vol que ho facin els seus alumnes. Amb això, ja em remeto al que se'ns va proposar de fer per la classe no presencial d'avui: un mestre no pot predicar el valor de la paciència a l'hora de fer les coses, i llavors quan un alumne li pregunta alguna cosa que ja ha explicat no una, sinó quatre vegades, perdre la seva paciència. Això no dóna un bon exemple, i és molt normal que un alumne quan se li demana que faci una feina que li costa, no la faci perquè no és pacient: simplement imita el mestre.

Una altra cosa que tampoc es pot fer, i és una conducta que molts mestres duen a terme, és demanar als alumnes que no cridin, però fer-ho cridant. Si els teus alumnes et veuen cridant, el més probable és que ells també facin el mateix. No els renyis quan cridin, perquè, altra vegada, simplement t'imiten...

També considero molt important el valor de l'optimisme. Hem d'ensenyar als nostres alumnes a ser optimistes, a entendre les coses per la part positiva que en general quasi sempre tenen. Evidentment, això se'ls transmet de moltes maneres, però avui a classe m'he trobat amb un cas. Tinc una nena, a la que li costa moltíssim avançar, és molt lenta i no perquè s'encanti, simplement li costa. L'activitat que estàvem fent a la tarda era de català, i s'havien de posar unes paraules dins d'uns cabassos amb l'article corresponent. Per exemple: maduixes, s'havia d'escriure dins del cabàs de les, i així successivament. Ella, pel que sigui, no m'ha entès (potser he estat jo la que no m'he explicat), i ha posat paraules inventades. La qüestió és, que ha vingut al final de la classe a ensenyar-m'ho i he vist que no ho tenia bé. No obstant això, la seva lletra era la més bonica de tota la classe, la més polida de totes les que he vist i corregit, i totes les paraules que havia triat per emplenar els cabassos estaven perfectament bé. Què li havia de dir? Li he dit que ho havia fet fantàsticament, i que la lletra era preciosa, i que estava molt orgullosa d'ella. Evidentment li he demanat si m'hi podia posar les paraules que hi havia dins el recuadre, però ella s'ha posat molt contenta.... Què hauríeu fet vosaltres?

I finalment, tornant al principi del meu post, dir que he arribat a la conclusió que molts dels valors que havia decidit pels punts u i dos, són valors compartits, allò que vols que facin els teus alumnes, de la manera amb la que vols que es comportin, són els principis que tu has de seguir en la teva acció pedagògica, ja que sinó, no hi veig cap sentit...

L'autoritat que buscava!

L'altre dia, mentre llegia un llibre que ens fan llegir a la universitat anomenat Una educación para mañana*, vaig veure un paràgraf que il·lustra perfectament el que jo havia estat intentant dir tant el dia que vàrem comentar el tema de l'autoritat com al meu blog. Em sembla que serà l'últim apunt que faig sobre aquest tema, però és que el trobo molt interessant. A continuació hi ha el paràgraf que mostra les dues vies d'autoritat a les quals podem accedir, i que segons quina escollim canviaran la manera de fer de la nostra aula, i conseqüentment, la construcció de l'aprenentatge de les persones i de la seva personalitat al llarg de tota l'escolarització.

"Esta es la escuela democràtica y esperenzadora del mañana: la que promueve la autoridad a partir de la relación amorosa; la que reconoce la historia y singularidad del sujeto; la que confía en la expectativas de todos y garantiza su bienestar; y la que trata de establecer espacios de encuentroy vínculos personales y colectivos para el bienestar y la cohesión democràtica de la comunidad educativa. Por el contrario, en la escuela autoritaria y selectiva del pasado -aún muy arraigada- se entorpece y se anula la relación educativa porque reina la distancia y el autoritarismo docente; se impone un amplio catàlogo de normas adminsitrativas que ahogan la libertat y la autonomia; se instala el pensamient único y la monotonía que anulan la diversidad y la creatividad; el sujeto se convierte en un ser anónimo y se estimula al alumnado más aventajado y se estigmatiza y aparca al que tiene más dificultades."

Bé simplement tornar a repetir el que deia a l'inici, trobo que és un paràgraf que mostra clarament la idea que jo volia expressar, potser no amb les paraules adequades, sobre l'escola i l'autoritat i tot el que aquesta comporta.

PD: Us deixo la referència del llibre, encara que estic segura que tots i totes el deveu tenir perquè sinó... jejeje
Carbonell i Sebarroja, J. Una educación para mañana. Barcelona: OCTAEDRO, 2008.

Benvinguts al blog!

Bé, la primera cosa que m'agradaria fer en aquest blog és donar-vos al benvinguda, i dir-vos que qualsevol comentari que hi volgueu posar em farà molta il·lusió, per tant endavant, deixeu-ne!

En segon lloc, dir que en aquesta petita introducció al meu blog el que faré serà resumir breument el que hem fet les dues primeres setmanes de classes, ja que com que encara no tenia el blog activat, no vaig poder fer cap mena de comentari, osgiui que prou d'enrotllar-me, i a comentar el que hem fet!

El primer dia de classe ens vàrem dedicar a comentar el programa de l'assignatura, els continguts, l'avaluació, la bibliografia bàsica i la que havíem llegit, etc. Se'ns va explicar una mica el funcionament de l'assignatura perquè ens poguèssim introduir una mica al curs. A més d'això, també vam fer una activitat introductòria que va resultar interessant, ja que com que era dels primers dies de classe, i no ens coneixíem amb la resta de persones del grup, vam aprofundir. Es tractava simplement de pensar cinc preguntes diferents i fer-les a tres persones de dins la classe. Això ens permetia conèixer-les una mica més profundament.

Pel que fa al segon dia de classe, vam acabar de dedicar una estona a explicar una part de l'avaluació que no havia quedat suficientment clara, el portafolis que estic realitzant ara mateix de fet, i ja ens vàrem dedicar a l'assignatura. L'activitat que vam dur a terme va ser interessant: es tractava d'extreure idees dels textos que havíem hagut de llegir per a aquell dia i escirure-les en uns cartronets que anàvem deixant al mig de la taula. Un cop comentades amb la parella, el que vam fer fou aixecar-nos, i començar a ordenar les idees, pel que es podrien considerar blocs temàtics. La veritat és que en van sorgir de molt interessants, i que van donar lloc a un debat molt interessant sobre la crisi que hi havia de valors en l'actualitat.

Donant la meva opinió pel que fa al tema, sincerament considero que en l'actualitat els dos valors que s'han perdut més i que per tant han fet canviar la societat i les relacions que s'estableixen entre nens i nenes i adults, són el respecte i l'autoritat. Una autoritat no entesa com a l'autoritat dels anys franquistes, però com alguna cosa bàsica en tota relació nen-adult, on s'ha de tenir claríssim, que hi ha uns certs límits que no es poden creuar, ja que sinó no són bons ni per l'infant ni per l'adult. Entenc que és una autoritat molt lligada al respecte, si tu em respectes, jo et respecto. Pot semblar que és una idea bastant tradicional, però penso que en tota classe, i evidentment en les famílies (que són la base de l'educació dels nens/es), hi ha d'haver una autoritat que s'encarregui de marcar els límits i sàpiga què fer quan aquests es creuen.

Està molt bé el fet de donar llibertat als nens i nenes i que aquests puguin, relativament, fer el que es sentin amb ganes de fer, però sempre hem de saber quan n'hi ha prou. Hem de saber cedir, però sense que ens trepitgin, perquè sinó creem petits dictadors.

A continuació us poso un link, que descriu el que vull explicar amb un cas de Castella i Lleó. No estic d'acord del tot que les competències haurien de ser totes del ministeri (cosa que diu al final de tot), però penso que la resta de la notícia està molt bé. Clica aquí si el vols veure.

Finalment, l'últim dia de classe, el que vam fer va ser crear el blog en el qual ara escric, i us convido a escriure, que servirà de portafolis reflexiu (modernitzat i via internet) per tal que poguem anar fent les nostres reflexions al llarg de tota l'assignatura. Això és tot per avui!