Tècnica del Debat

Tècnica del Debat

El que pretenc fer amb aquesta activitat, és molt concret, ja que vull crear una situació d’una classe de primer cicle d’ESO, una classe bastant problemàtica, ja que hi assisteixen nois i noies amb greus problemes d’adaptació social.

A l’hora del pati s’ha creat un conflicte molt important entre dos dels nens que porten la classe, és a dir els líders d’aquesta, i enlloc de resoldre-ho parlant-ho i demanant ajuda a les mestres, el que han fet ha estat directament anar a solucionar-ho mitjançant la violència.

En adonar-se d’això, la mestra del grup, que ja ha vist que recentment han tingut problemes d’aquest tipus, pensa que ha d’oferir la possibilitat a aquests alumnes de mediar els conflictes a través del diàleg. Per tant el valor que vull tractar aquí és el diàleg de totes classes. Evidentment, dins la tècnica del debat, el diàleg hi és totalment present, i com que aquest comporta els valors de respecte, llibertat, sinceritat i valentia, a través d’aquest treball es poden fer moltes aportacions positives a la vida dels nens i nenes.

1. Nivell:

Aquesta activitat està destinada a alumnes del primer cicle d’ESO, és a dir nens i nenes de 12 a 14 anys.

2. Àmbit:

Com que la situació proposada es duu a terme dins del recinte escolar, es farà en l’àmbit formal.

3. Dimensió

La dimensió que agafa aquesta activitat és completament tutorial, ja que es tracta de resoldre un conflicte molt important dins de l’aula. No obstant això, com que s’hi tracten temes de caire social (tots els valors que s’hi treballen impliquen una millor cohesió social dels alumnes) es podria considerar que totes dues dimensions estan contemplades dins d’aquesta activitat.

4. Competències bàsiques:

- Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

- Tractament de la informació.

- Competència d’autonomia i iniciativa personal.

- Competència social i ciutadana.

5. Competències pròpies:

La competència més important tractada en aquesta activitat és la de la competència social i ciutadana, ja que el que es pretèn és formar persones d’acord a una societat en concret, que siguin capaces d’adquirir uns valors que els serveixen per a adaptar-se a tot allò que els envolta i no per quedar-ne marginats. És per això que la competència social i ciutadana és la més important de totes i en la que es farà més èmfasi al llarg de tota l’activitat.

6. Objectiu/s didàctic/s:

- Aprendre a mediar els conflictes a través del diàleg.

- Acceptar la llibertat de paraula dels altres i la no violència.

- Respectar el torn de paraula, sense perdre la iniciativa per parlar i intentar convèncer a l’altra gent.

- Evitar l’egoisme parlat, és a dir no sé capaç de raonar críticament les decisions.

- Aconseguir que la classe es faci un tot, que vagin a la una i no al revés.

7. Tema/Valor/Centre d’Interès:

Com ja he comentat al principi el valor en el qual ens centrarem per a la resolució de l’activitat és el diàleg.

8. Descripció:

L’activitat consistirà de tres parts clarament diferenciades. La primera de totes, que ens servirà per cohesionar el grup, no es basarà en la tècnica del diàleg, ja que l’objectiu principal és que s’uneixin per resoldre alguna cosa i facin grup. El que es farà serà dir a un nen o nena de la classe, que surti davant dels altres i representi una emoció en concret que li haurem dit nosaltres. A partir d’aquí treballem el diàleg, però els mostrem que es parla amb el cos i no només amb les paraules, i que per tant han de tenir en compte tots els seus moviments a l’hora de parlar. Evidentment, els altres el que han de fer és endevinar l’emoció. Més endavant, el que farem serà complicar-ho una miqueta i dir-los un ofici, o qualsevol altra cosa que es pugui representar amb mímica.

La segona part de l’activitat serà la grossa, és a dir la que farem amb la tècnica del debat. Presentarem als alumnes una situació semblant a la que els ha passat a l’hora de l’esbarjo, per tal que es puguin posicionar i dir què en pensen, com que la seva actitud és bastant bel·ligerant, sortiran les dues parts, la de violència i la de la parla, que si no surt l’haurà d’encarnar la mestra. Evidentment, els direm que tota opinió és benvinguda si està correctament argumentada, i per això els induirem a treballar-se els arguments, tenint així bones opinions i bon diàleg. Evidentment durant l’activitat, hem de potenciar els silencis mentre els altres parlen, etc.

Finalment després de debatre la opció més correcta, els direm que a partir d’un dibuix facin una vinyeta on es representi alguna de les idees expressades al debat, així consolidaran el que més els hagi cridat l’atenció.

9. Recursos necessaris:

No es necessita més que una aula on poder realitzar el debat i moltes ganes de dialogar.

10. Duració:

El conjunt de l’activitat dura una hora aproximadament, si no és que una mica més, ja que el debat ha de ser extens per tal que entenguin que el diàleg és el millor que hi ha per solucionar els conflictes.

11. Orientacions:

Penso que és una activitat que s’ha de fer amb tot el grup classe, ja que és un problema que els afecta a tots i a cadascun, per tant és important que no seccionem la classe en dos grups, ja que els arguments podrien ser diferents i per tant perdre coses importants d’un grup a l’altre.

12. Criteris i instruments d’avaluació o valoració:

- Veure si els alumnes parlen, però també escolten.

- Aconseguir raonar les opinions.

- Acceptar les dels altres, però sense minusvalorar les pròpies.

- Tenir respecte pels altres.

- Aconseguir arribar a un acord conjuntament.

- Evitar cridar per imposar les opinions, esperar el torn de paraula.

13. Font (llibre, web, ...)

L’activitat és de creació pròpia, però està inspirada en un llibre de valors que es diu: valors per a la convivència. Pujol i Pons, E. et AA. Editorial Parramón.

Tècnica del Muntatge audiovisual

Tècnica del Muntatge Audiovisual

1. Nivell:

Aquesta és una activitat destinada als alumnes del segon cicle d’Educació Infantil, però és preferible utilitzar-la a P4 i P5, ja que la seva comprensió en temes de noves tecnologies és superior. Tot i que està proposada per a l’Educació Infantil, adaptant el recurs audiovisual, es pot fer en qualsevol edat i sobre qualsevol tema, és a dir pot servir per treballar els típics contes, però també per parlar de temes més centrals com per exemple el valor de la pau.

2. Àmbit:

L’àmbit en el qual desenvoluparé l’activitat és al formal, però al tractar-se del valor de la “pau” i d’un muntatge audiovisual, es pot desenvolupar perfectament en qualsevol altre àmbit del formal, que no sigui l’escola, o del no formal, com per exemple un centre social de joves.

3. Dimensió:

Aquesta activitat està enmarcada dins d’una dimensió tutorial, ja que considero que és important realitzar-la durant l’hora de tutories, perquè es tracta un valor molt fonamental.

4. Competències bàsiques:

Com que és una activitat adreçada a l’Educació Infantil, les competències no s’anomenen com a tal, sinó que es diuen capacitats. De les quatre àrees que hi ha, considero que les que més es treballaran són les següents:

- Aprendre a pensar i a comunicar.

- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

- Aprendre a conviure i habitar el món.

5. Competències pròpies:

- Pensar, crear i elaborar explicacions.

- Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

- Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

- Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

- Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

6. Objectiu/s didàctic/s:

Els principals objectius de l’activitat són els que segueixen:

- Conèixer la pau, no tan sols com a una paraula a utilitzar, sinó per a posar-la en pràctica.

- Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.

- Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d'altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s'hi estableixin.

- Introduïr les noves tecnologies de l’educació en una etapa concreta del desenvolupament dels nens i nenes.

- Potenciar la parla i reflexions individuals i amb grup.

7. Tema/Valor/Centre d’Interès:

El tema que es tractarà en aquesta activitat de muntatge audiovisual serà el de la “Pau” sota el nom de “Tots som iguals”.

8. Descripció:

L’activitat es que es proposa tindrà tres parts clarament diferenciades. La primera serà en la que s’ensenyarà als alumnes el muntatge audiovisual de “tots som iguals”. En aquesta part simplement hi haurà la presentació del conte, que motivarà els alumnes i per tant els donarà lloc a moltes preguntes o reflexions.

En la segona part de l’activitat, es parlarà llargament de què els ha agradat i què no els ha agradat, a què els recorden les imatges del conte que han vist a través del muntatge audiovisual, etc. Així potenciarem que al final sorgeixi la paraula “Pau”, i ho traduïrem al valor de la igualtat, el respecte, etc.

Finalment, i per veure si han interioritzat el que els volíem demanar, els direm que vagin a explicar el conte als nens i nenes de P4, un nivell inferior, i que els diguin què significa la pau per a ells.

Això es pot incloure en un projecte de setmana cultural, o en el DENIP del dia mundial de la No Violència i la Pau.

9. Recursos necessaris:

- Muntatge audiovisual o power point de “tots som iguals”.

- Canó de projecció, per poder veure el muntatge.

- Portàtil o ordinador fixe.

- Un lloc còmode per tal que els alumnes es sentin a gust.

10. Duració:

Com que aquesta activitat va encarada en aconseguir que els nens i nenes actuen amb respecte i igualtat cap a tothom, es necessita bastant temps per veure-ho consolidat, no es pot demanar que en una hora ho tinguin après. No obstant això, penso que que fer l’activitat en si amb una hora ja n’hi ha prou perquè sinó els nens s’acabarien avorrint del tema que es tracta i no és el que busquem.

11. Orientacions:

Francament penso que és una activitat que s’hauria de poder desenvolupar com a mínim en petit grup, perquè el que es vol és arribar lluny en la reflexió sobre la pau, sobre tot el que aquesta comporta és necessita que es siguin pocs nens i nenes i així tots puguin parlar i donar la seva opinió. Això s’incrementa pel fet que els nens i nenes amb els que es fa aquesta activitat són petits, i per tant se’ls ha d’ajudar molt més en el seu desenvolupament, es necessita més temps.

Es pot desenvolupar en qualsevol espai on hi hagi un projector, ja que és completament necessàri que els alumnes puguin veure clarament el muntatge audiovisual.

El powerpoint ha de ser motivador, ja que sinó hi pot haver el risc que els alumnes perdin l’interès en el desenvolupament de l’activitat i ja no hi participin en la primera fase.

12. Criteris i instruments d’avaluació o valoració:

- Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d'altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s'hi estableixin.

- Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

13. Font:

Elaboració pròpia partint del power point “Tots som iguals” de Montse Oller.

I A TU, QUÈ T'IMPORTA?

A continuació us faig una breu fitxa i ressenya del llibre que m'he llegit per a l'assignatura, la presentació del qual ja us faré demà.

Títol: I a tu, què t'importa? Els valors. La tria personal i l'interès col·lectiu.

Autor: Josep Maria Terricabras.

Editorial: La Campana.

Edició: Cinquena.

Lloc i any de la 1a edició: Barcelona, març 2002.

Lloc i any de la 5a edició: Barcelona, octubre 2006.

Col·lecció: Obertures 11.

ISBN: 84-95616-17-3.

Sinopsi:

Quatre parts estructuren el llibre del professor Josep Ma Terricabras que porta per títol I a tu, què t’importa? Els valors. La tria personal i l’interès col·lectiu. En la primera, punt de partença, constatant que els humans som animals reflexius que trobem bé unes coses i malament unes altres; es marca la diferència entre fet i valor i es senyalen alguns aspectes de la societat del segle XXI, etc. En una segona, amb el títol «Hi ha crisi de valors?», es revisa el que pot significar ‘crisi de valors’ i s’analitzen valors existents com ara els valors del consum; també, s’examinen diferents posicionaments davant els valors, juntament amb el mite del pensament únic.

En la tercera part, «La necessitat de valors preferents», es matisa la distinció entre diferència i desigualtat: la defensa de la diversitat pot amagar una acceptació d’injustícies. Valors preferents són la llibertat, la igualtat, l’autonomia, la dignitat,... Finalment, en la darrera part es respon a la pregunta «Es poden educar els valors?». Els valors no es transmeten tal com es passen les dades, informacions o tècniques, sinó tal com que s’encomanen actituds, vivències i compromisos. Valoració personal: Sincerament considero que aquest llibre és molt interessant. Et dóna una visió dels valors, i no només dels valors sinó també del món, molt interessant, ja que no te'ls posa tots en un punt de mira i els analitza de manera general fent que no tinguin cap importància en la vida de les persones, ans el contrari recalca que els valors es viuen en l'experiència quotidiana i que per això no és útil, o si més no no gaire, treballar els grans valors des d'un punt de vista general. M'ha agradat molt la idea que treballa l'autor sobre els drets i els deures. Un dret no és mai reconegut si no hi ha algú altre que té la responsabilitat de portar-lo a terme, per tant es converteix en un deure per aquest i viceversa. Els drets i deures són qüestions de resposabilitat. És francament interessant veure el recorregut que fa passant per molts dels autors coneguts que han tractat el tema dels valors des de totes les perspectives. A més a més, el llibre és molt ràpid de llegir, i no es presenta com a lectura feixuga, ja que l'autor no fa consideracions totalment filosòfiques sinó que reflexiona a nivell molt proper al lector sobre els valors. Si no es sap quin llibre llegir a l'entorn dels valors, el recomano plenament, ja que amb poc temps et qüestiones moltes coses que, si més no jo, fins al moment, no m'havia plantejat. Us animo a llegir-lo, tot i que sé que ara és físicament impossible, però està molt bé com a lectura "lleugera" d'estiu!

Ja tornem a ser-hi amb l'autoritat.

Ja des del principi de l'assignatura vaug deixar ben clar que el tema de l'autoritat que havien de tenir els mestres dins d'una ula m'inquietava, que desitjava saber-ne més coses, ja que el considero bàsic per el bon desenvolupament de les classes. És evident que en l'actualitat embla que la paraula autoritat hagi de ser molt dolenta, que no s'emmarqui dins els preceptes que teòricament s'utilitxen dins de l'educació actual, però, no ens enganyem, en una classe sempre hi ha una autoritat: el mestre. Per molt que les relacions siguin fluïdes, que no oprimeixin als alumnes, sempre hi ha aquell que és l'encarregat de posar els límits, i no pot ser cap altre que el mestre, ja que si derivèssim això a un alumne en concret, es convertiria, la classe, en una espècie de dictadura, perquè només es tindria en compte la opinió d'un alumne. Ho dic per experiència: els alumnes que jo tinc, no són capaços de posar-se d'acord quan els dic que siguin ells lliurement els que escullin. el que sempre acaben fent és escoltar el que imposa un, i sempre és aquest el que decideix.

Doncs bé, mentre llegia un text vaig veure el que jo considerava que era l'autoritat, reflexat amb unes paraules senzilles, i que vaig pensar que s'havia de posar perquè jo havia remarcat molt aquest tema, i de fet em continua preocupant a la pràctica:

"La autoridad es siempre relacional y vive de las relaciones, porque para ser pide reconocimiento por parte de alguien, no se deriva del prestigio ni de la legitimación por los cargos, el dinero o los medios materiales y simbólicos de los que se puede disponer por el hecho de estar en una determinada posición, sino que significa exposición de sin riesgo dotación de sentido, capacidad de una mediación primera basada en la confianza, y por eso capaz de hacer crecer, de crear mundo. Se trata, por tanto, de una cualidad simbólica de las relaciones que tenemos con otros y otras y con el mundo: cuando estas relaciones ayudan a crecer; crean nuevas relaciones, crean mundo".

Quina és l'experiència d'en Felip?

A continuació us adjunto l'exercici que hem de realitzar per aquesta tarda, perquè em doneu les opinions sobre el què considereu que és positiu i negatiu de l'experiència d'en Felip. Jo deixo uns quants ítems, però qualsevol cosa és benvinguda. Endavant!

"Analitzàrem la situació del món. Descobrírem que tots estem en el mateix vaixell i tot es relaciona. Per exemple, la desforestació de l'Amazones ens afecta a nosaltres i la pobresa del Sud fa que les empreses occidentals se'n vagin a aquests països on la mà d'obar és més barata i per tant augmenta l'atur al Nord. Per tant, ajudar als altres és també ajudar-nos. No és caritat, el que fem. És solidaritat."

Aspectes positius:

- Donen una visió dels problemes globals del món.

- S'adonen de la problemàtica global i de la globalització.

- Parlen de l'educació mediambiental.

- Treballen els valors de la solidaritat i la cura pel medi ambient.

Aspectes negatius:

- Tot i que treballen pels altres, em dóna la sensació que no tenen en compte que la pobresa també es dóna entre nosaltres, que a les nostres ciutats tenim gent que viu en unes condicions nefastes.

- Considero que el tema del mediambient no s'ha de treballar a partir de les grans problemàtiques, quan es comença, sinó a partir d'iniciatives d'abast més local, ja que així ho poden viure i sentir-s'ho molt més seu.

- Tot i que el text diu que no, em dóna la sensació que parla una mica de caritat. Nosaltres som els millors, els més desenvolupats, i us venim a ajudar. Sé que el text ho nega, però no puc evitar pensar que l'actitud que traspúa d'aquestes línies és aquesta...

Doncs res més, ho deixo obert perquè tothom pugui opinar!

Educación cívica: tres paradigmas alternativos

El dia passat a classe vàrem estar comentant el text de Pablo da Silveira que parla dels tres paradigmes que es donen a l'educació cívica. A continuació faig un breu resum del que és més destacable de cada un dels paradigmes:

1. PARADIGMA TERAPÈUTIC

Aquest és aquell paradigma que considera que l'educació ha de canviar la prsona, que el que vol és crear Nous Homes amb uns principis i uns valors que són considerats els millors. Si canviem a la persona la societat serà més bona.

L'educació en aquest paradigma és bàsica perquè pot canviar la manera de fer de la gent. És per això que hem d'incidir totalment en aquesta.

La crítica més important que se li fa és que només són unes persones les que decideixen com ha de ser l'educació, les que marquen els valors que faran els homes bons, i per tant aquest model d'home és un model imposat no consensuat.

2. PARADIGMA DE LES NORMES:

És aquell paradigme que dóna un conjunt de normes, consensuades, igualitàries i compartides per tota la població, i que s'han de respectar, ja que a partir d'aquest respecte la societat anirà endavant perquè no ens posarem en el camp d'altres persones. Són normes de caràcter cívic, i que milloren la convivència de totes les persones. És per això, que el resultat d'aquest paradigma dóna lloc a una societat justa per a tothom, ja que si no molestem als altres ells no ho faran amb nosaltres.

Diu que l'educació ha de ser basada en tres coses clarament diferenciades:

a. Informació: Quin és el nostre sistema?

b. Explicació de les normes que ens regeixen.

c. Transimissió: Practicar unes determinades competències que es deriven d'aquests

drets.

La crítica que se li fa és la de la doble moral o desdoblament moral. Aquest consisteix en acceptar les normes de cara a la societat, però no fer-ho a nivell particular, per tant si no ho creiem realment aquesta societat té un principi d'injustícia...

3. PARADIGMA DELS VALORS CÍVICS:

És aquell que parteix d'unes normes, però que com que considera que aquestes no són suficients, opina que és molt important el treball directe en persones, per tant l'educació és important. És el paradigma més eclèctic, és a dir que no es mulla, que agafa una mica d'aquí i una mica d'allà, es queda amb el millor de cada paradigma.

Considera que l'educació ha de ser basada en:

a. Informar.

b. Habilitar competències (saber coses).

c. Justificar aquestes normes.

d. Transmetre unes virtuts per fer bons ciutadans (Com es transmeten?).

La crítica que se li fa, és que el fet d'atacar pet totes dues bandes pot ser que posi en perill la intimitat, que perdem la capacitat de decisió personal.

Sincerament no sé amb quin em quedaría, ja que arribar a aquesta conclusió necessita d'un estudi molt important de tots els paradigmes. de les seves característiques i de com es concreten en la realitat, però penso que el millor de tots seria l'últim, ja que és el que té els aspectes positius de cada un dels alteriors: Té en compte la persona, ja que considero que és molt important, però també està enmarcada dins d'unes regles consensuades per tota la població, i que per tant segueixen de grat. Espero que més endavant sigui capaç de trobar una millor resposta a aquests paradigmes. Si és així ja ho comunicaré al bolg. Fins una altra!

Donem la benvinguda a...

... LA COOPERACIÓ!

El dimarts passat a classe, si si abans de les barraques, i que ens passés el temps sense saber ben bé com, vam realitzar una pràctica que vaig trobar molt interessant per realitzar a l'aula. Sincerament no sé exactament com es deia l'activitat, però consistia en recitar tota mena de valors i memoritzar-los en la mesura que podíem. Després, en un paper petit, els havíem d'escriure, tants com recordéssim.

Un cop acabat això, i sense mirar el primer paper, es posava en comú en parelles, a veure si aconseguíem trobar més valors dels que havíem trobat individualment. Sincerament considero que és una pràctica per treballar la cooperació, però també per veure si s'han assolit els aprenentatges (jo li afegiria una altra part), molt interessant. Els nens i nenes que tinc a la classe treballen molt poc cooperativament, i amb aquesta activitat vaig veure la oportunitat de fer que la cooperació fos un dels seus hàbits. Evidentment, amb una sola activitat no s'aconsegueix, però procuro que totes la treballin una miqueta.

Res més, simplement em va interessar aquest fet i el deixo aquí expressat. Fins una altra!

P.D.: Si algú sap jocs de cooperació que es puguin treballar en anglès, agraïré que m'els digui, ja que sinó se m'acaben les idees...

P.D.2: Ja sé que sempre us deixo vídeos, però és que m'agraden, i si els trobo per internet, per què no deixar-los-hi?. Clica aquí!