El dia passat a classe vàrem estar comentant el text de Pablo da Silveira que parla dels tres paradigmes que es donen a l'educació cívica. A continuació faig un breu resum del que és més destacable de cada un dels paradigmes:
1. PARADIGMA TERAPÈUTIC
Aquest és aquell paradigma que considera que l'educació ha de canviar la prsona, que el que vol és crear Nous Homes amb uns principis i uns valors que són considerats els millors. Si canviem a la persona la societat serà més bona.
L'educació en aquest paradigma és bàsica perquè pot canviar la manera de fer de la gent. És per això que hem d'incidir totalment en aquesta.
La crítica més important que se li fa és que només són unes persones les que decideixen com ha de ser l'educació, les que marquen els valors que faran els homes bons, i per tant aquest model d'home és un model imposat no consensuat.
2. PARADIGMA DE LES NORMES:
És aquell paradigme que dóna un conjunt de normes, consensuades, igualitàries i compartides per tota la població, i que s'han de respectar, ja que a partir d'aquest respecte la societat anirà endavant perquè no ens posarem en el camp d'altres persones. Són normes de caràcter cívic, i que milloren la convivència de totes les persones. És per això, que el resultat d'aquest paradigma dóna lloc a una societat justa per a tothom, ja que si no molestem als altres ells no ho faran amb nosaltres.
Diu que l'educació ha de ser basada en tres coses clarament diferenciades:
a. Informació: Quin és el nostre sistema?
b. Explicació de les normes que ens regeixen.
c. Transimissió: Practicar unes determinades competències que es deriven d'aquests
drets.
La crítica que se li fa és la de la doble moral o desdoblament moral. Aquest consisteix en acceptar les normes de cara a la societat, però no fer-ho a nivell particular, per tant si no ho creiem realment aquesta societat té un principi d'injustícia...
3. PARADIGMA DELS VALORS CÍVICS:
És aquell que parteix d'unes normes, però que com que considera que aquestes no són suficients, opina que és molt important el treball directe en persones, per tant l'educació és important. És el paradigma més eclèctic, és a dir que no es mulla, que agafa una mica d'aquí i una mica d'allà, es queda amb el millor de cada paradigma.
Considera que l'educació ha de ser basada en:
a. Informar.
b. Habilitar competències (saber coses).
c. Justificar aquestes normes.
d. Transmetre unes virtuts per fer bons ciutadans (Com es transmeten?).
La crítica que se li fa, és que el fet d'atacar pet totes dues bandes pot ser que posi en perill la intimitat, que perdem la capacitat de decisió personal.
Sincerament no sé amb quin em quedaría, ja que arribar a aquesta conclusió necessita d'un estudi molt important de tots els paradigmes. de les seves característiques i de com es concreten en la realitat, però penso que el millor de tots seria l'últim, ja que és el que té els aspectes positius de cada un dels alteriors: Té en compte la persona, ja que considero que és molt important, però també està enmarcada dins d'unes regles consensuades per tota la població, i que per tant segueixen de grat. Espero que més endavant sigui capaç de trobar una millor resposta a aquests paradigmes. Si és així ja ho comunicaré al bolg. Fins una altra!
No hay comentarios:
Publicar un comentario