I A TU, QUÈ T'IMPORTA?

A continuació us faig una breu fitxa i ressenya del llibre que m'he llegit per a l'assignatura, la presentació del qual ja us faré demà.

Títol: I a tu, què t'importa? Els valors. La tria personal i l'interès col·lectiu.

Autor: Josep Maria Terricabras.

Editorial: La Campana.

Edició: Cinquena.

Lloc i any de la 1a edició: Barcelona, març 2002.

Lloc i any de la 5a edició: Barcelona, octubre 2006.

Col·lecció: Obertures 11.

ISBN: 84-95616-17-3.

Sinopsi:

Quatre parts estructuren el llibre del professor Josep Ma Terricabras que porta per títol I a tu, què t’importa? Els valors. La tria personal i l’interès col·lectiu. En la primera, punt de partença, constatant que els humans som animals reflexius que trobem bé unes coses i malament unes altres; es marca la diferència entre fet i valor i es senyalen alguns aspectes de la societat del segle XXI, etc. En una segona, amb el títol «Hi ha crisi de valors?», es revisa el que pot significar ‘crisi de valors’ i s’analitzen valors existents com ara els valors del consum; també, s’examinen diferents posicionaments davant els valors, juntament amb el mite del pensament únic.

En la tercera part, «La necessitat de valors preferents», es matisa la distinció entre diferència i desigualtat: la defensa de la diversitat pot amagar una acceptació d’injustícies. Valors preferents són la llibertat, la igualtat, l’autonomia, la dignitat,... Finalment, en la darrera part es respon a la pregunta «Es poden educar els valors?». Els valors no es transmeten tal com es passen les dades, informacions o tècniques, sinó tal com que s’encomanen actituds, vivències i compromisos. Valoració personal: Sincerament considero que aquest llibre és molt interessant. Et dóna una visió dels valors, i no només dels valors sinó també del món, molt interessant, ja que no te'ls posa tots en un punt de mira i els analitza de manera general fent que no tinguin cap importància en la vida de les persones, ans el contrari recalca que els valors es viuen en l'experiència quotidiana i que per això no és útil, o si més no no gaire, treballar els grans valors des d'un punt de vista general. M'ha agradat molt la idea que treballa l'autor sobre els drets i els deures. Un dret no és mai reconegut si no hi ha algú altre que té la responsabilitat de portar-lo a terme, per tant es converteix en un deure per aquest i viceversa. Els drets i deures són qüestions de resposabilitat. És francament interessant veure el recorregut que fa passant per molts dels autors coneguts que han tractat el tema dels valors des de totes les perspectives. A més a més, el llibre és molt ràpid de llegir, i no es presenta com a lectura feixuga, ja que l'autor no fa consideracions totalment filosòfiques sinó que reflexiona a nivell molt proper al lector sobre els valors. Si no es sap quin llibre llegir a l'entorn dels valors, el recomano plenament, ja que amb poc temps et qüestiones moltes coses que, si més no jo, fins al moment, no m'havia plantejat. Us animo a llegir-lo, tot i que sé que ara és físicament impossible, però està molt bé com a lectura "lleugera" d'estiu!

Ja tornem a ser-hi amb l'autoritat.

Ja des del principi de l'assignatura vaug deixar ben clar que el tema de l'autoritat que havien de tenir els mestres dins d'una ula m'inquietava, que desitjava saber-ne més coses, ja que el considero bàsic per el bon desenvolupament de les classes. És evident que en l'actualitat embla que la paraula autoritat hagi de ser molt dolenta, que no s'emmarqui dins els preceptes que teòricament s'utilitxen dins de l'educació actual, però, no ens enganyem, en una classe sempre hi ha una autoritat: el mestre. Per molt que les relacions siguin fluïdes, que no oprimeixin als alumnes, sempre hi ha aquell que és l'encarregat de posar els límits, i no pot ser cap altre que el mestre, ja que si derivèssim això a un alumne en concret, es convertiria, la classe, en una espècie de dictadura, perquè només es tindria en compte la opinió d'un alumne. Ho dic per experiència: els alumnes que jo tinc, no són capaços de posar-se d'acord quan els dic que siguin ells lliurement els que escullin. el que sempre acaben fent és escoltar el que imposa un, i sempre és aquest el que decideix.

Doncs bé, mentre llegia un text vaig veure el que jo considerava que era l'autoritat, reflexat amb unes paraules senzilles, i que vaig pensar que s'havia de posar perquè jo havia remarcat molt aquest tema, i de fet em continua preocupant a la pràctica:

"La autoridad es siempre relacional y vive de las relaciones, porque para ser pide reconocimiento por parte de alguien, no se deriva del prestigio ni de la legitimación por los cargos, el dinero o los medios materiales y simbólicos de los que se puede disponer por el hecho de estar en una determinada posición, sino que significa exposición de sin riesgo dotación de sentido, capacidad de una mediación primera basada en la confianza, y por eso capaz de hacer crecer, de crear mundo. Se trata, por tanto, de una cualidad simbólica de las relaciones que tenemos con otros y otras y con el mundo: cuando estas relaciones ayudan a crecer; crean nuevas relaciones, crean mundo".